Associació Els Marxosos del Vallès

            TERRA   D´OREIX, LA  “TERRA  BAIXA”  DE VALLDOREIX

El passat diumenge 3 de juliol es va estrenar el drama rural “Terra d´Oreig” (Representada per El Cercle, Grup de Teatre dels Marxosos), del prolífic autor Josep Carné i sota la direcció de la polifacètica Marcenia Baqués;  qui, entre altres activitats relacionades amb l´art, porta també la direcció artística de “Els Marxosos del Vallés”. La  obra va ser fortament aplaudida per un nombrós  públic que omplia de gom  a gom la Nau de Cultura de Valldoreix.  “Terra d´Oreig” està situada en la època de la fil·loxera (finals segle XIX) i aquest tema està documentat ja que en aquella època en el terme de Valldoreix  era molt ric en vinyes. La escenografia és sòbria  però creïble. En un principi l’obra havia de tenir com a fons les restes del castell de Canals (com mostra la fotografia) símbol de Valldoreix i emblema en el seu escut; però comportava molts problemes de tipus  logístic. Un dramàtic Josep Carné i una expressionista, si bé aquí més continguda, Marcenia Baqués; encapçalen un planter que va actuar amb molt encert (malgrat ser alguns novells!).  Cal  fer esment d’en Rafa  Usero (que en aquesta ocasió ha col·laborat amb el Cercla, per gentilesa del Grup de Teatre Espiral), actor veterà que porta moltes obres en el seu repertori i que en aquest cas, broda el paper de “mossèn”.  En    l´ enunciat  d´aquest escrit es compara “Terra d´Oreig” amb l´obra de Guimerà en el bon sentit doncs, en certa manera i salvant les distàncies, conté alguns  elements del drama rural català; el pastor que obeeix cegament el seu amo (encara que aquí l´amo és just) i que si bé primerament és menyspreat per la filla de l´amo, al final és qui salva a la seva família;  la dona sotmesa; el tancament de la Església; el dur treball de la terra i també, com hem dit, elements històrics com la fil·loxera i la eterna pugna de Valldoreix  per independitzar-se de Sant Cugat; inclús uns carlins renegats...  Totes aquestes històries, la Marcenia, com a directora, les ha escurçat i les ha posat en escena d’una forma senzilla però molt formal i com ella mateixa ha declarat; Són moltes històries a la vegada,algunes imaginaries i d´altres reals, i que totes juntes formen part d´unes arrels que volen identificar el nostre passat.

MARTÍ   ROQUE